|
|
Alex Posada
Enginyer electrònic, productor d'àudio i creador digital, centra el seu treball principalment en la recerca de noves maneres d'interacció amb la tecnologia. Després d'acabar els seus estudis d'enginyeria tècnica de telecomunicació a la Universitat de Cantàbria, es trasllada a Barcelona el 2002, on comença a treballar en projectes d'art electrònic, disseny interactiu i desenvolupaments d'interfícies físiques per a instruments musicals.
Al llarg d'aquest any desenvolupa diverses instal·lacions interactives, com "Imaginarium" (beca de producció audiovisual INJUVE 2002) i "Daylight modulations"
(instal·lació sonora per a espai públic). Poc després comença a col·laborar activament amb artistes locals com Xavier Hurtado, José Manuel Berenguer, el col·lectiu "Joystick", Maria Stamenkovic Herranz i "Konic Thtr".
El 2002 crea KNAL, pseudònim sota el qual comença a publicar produccions musicals relacionades amb la música electrònica experimental i l'art sonor. A partir del 2003 treballa en esdeveniments relacionats amb el teatre, com l'espectacle "El bosc sonor -homenatge a John Cage", la producció teatral "La pata negra" dirigit per Roger Gual per al festival GREC 2003 i "La fábula" i "Provenance:Unknown" amb Maria Stamenkovic Herranz fins el 2006. Al costat de Carlos M. Franco rep una beca en el MTG (music technology group) de la Universitat Pompeu Fabra (2003-2006) per al desenvolupament del projecte "Mitosi" produït per la Fundació Phonos, la Fundació 30 km/segon i la Generalitat de Catalunya. El 2004 funda el col·lectiu "dorkbot-barcelona" amb unes altres 4 persones i obtenen una residència (2004-2006) a la galeria Metrònom (Fundació d'art contemporani Rafael Tous). També s'implica en alguns projectes d'arquitectura com el projecte wiki-plaça ("la plaza de las libertades" de Sevilla).
Imparteix nombrosos workshops orientats a la creació artística amb tecnologies interactives a Barcelona, Girona i Bilbao: open maquinari lab, Arduino, Pure Data, Tecnologies interactives per a les Arts.
Actualment dirigeix i coordina el laboratori d'electrònica i disseny interactiu d'Hangar -centre d'arts visuals- Barcelona on ha desenvolupat multitud de projectes al costat d'altres artistes.
____Sessió
Alex Posada mostrarà els processos de treball del seu projecte Greenbots, actualment en desenvolupament.
Greenbots consisteix en una sèrie de petits robots creats a partir d'una electrònica simple, sensors de contaminació i pol·lució, sistemes de comunicació (ràdio, infraroig, RFID, gps) i plafons solars que puguin absorbir durant el dia l'energia necessària per alimentar la seva activitat nocturna.
També ens mostrarà alguns dels instruments musicals desenvolupats en els últims anys i alguns dels projectes colaboratius més interessants en els quals ha treballat. |
|
Josep-Maria Balanyà,
Barcelona 1949. Pianista, compositor i artista sonor.
Va estudiar música a Barcelona i Suïssa (Swiss Jazz School i Conservatori de Música i Teatre de Berna) i ha assistit a seminaris de composició de Helmut Lachenmann, Ivan Fedele, Walter Zimmermann i Borah Bergman entre altres. Entre 1987 i 1994 realitza diversos viatges d'investigació i creació musical a Mèxic, Veneçuela, Nova York.
Els seus treballs inclouen obres per a piano, veu, electròniques, vídeo, dansa, objectes sonors i escultures. També dirigeix orquestres d'improvisació i realitza accions músico-teatrals.
Ha obtingut diverses beques de creació: Land Niedersachsen (Worpswede, Alemanya, 1997), Land Schleswig-Holstein (Eckernförde, Alemanya, 1999), Fondazione Marguerite Arp (Locarno, Suïssa, 2003), Goethe Institut (Berlín 1996, Düsseldorf 2006).
Participa com a solista en prestigiosos festivals de música a diferents països: Espanya, Europa Occidental (França, Holanda, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit), Amèrica Llatina (Mèxic, Costa Rica, Colòmbia, Perú, Cuba), Ucraïna. En aquests països també ha donat conferències, seminaris i ha fet produccions de ràdio.
El seu catàleg comprèn més d'un centenar d'obres. Ha editat quinze discos. Dins els seus projectes han tocat músics com Claudio Pontiggia, Hans Koch, Joachim Kühn, Michiel Borstlap, Walter Quintus, Ksenija Lukic, Das Neue Ensemble Hannover, Americo Rodrigues, Ana Maria Rodríguez, Franziska Baumann i altres.
www.balanya.net
Pelayo Fernández Arrizabalaga.
Nascut el 1949 a Laredo, Cantabria.
Ha estudiat Belles Arts a la Universitat de Madrid i saxofon amb Pedro Iturralde i J.G. Koerper al Conservatori de Madrid i Basilea (Suïssa) respectivament. Paral·lelament segueix cursos de composició i de música electroacústica amb Thomas Kessler.
En l'àmbit de la música improvisada i experimental ha tocat i enregistrat amb grups como “Orgon“ -menció especial del jurat al Festival de Jazz de Sant Sebastià 1981-, “FMol Trio“ i “Clónicos“ grup aquest amb el qual rep el premi de música electrònica Roland-Rock de Lux a Barcelona (1991).
Ha tocat entre altres al New Jazz Festival de Moers (Alemanya) i al Guiness Jazz Festival de Cork (Irlanda). Exposicions i performances al Museu de Santander, ARCO 85, Círculo de Bellas Artes (Madrid) i Audio Art Festival (Cracòvia).
Ha rebut encàrrecs de composició, destacant el de la Radio Suïssa de música per a contratenor (Bolero para Luiz Alves da Silva) i un altre per a la Banda Municipal de Barcelona (Pieza para Banda sinfónica y tocadiscos). Ha enregistrat i tocat amb músics com José Antonio Galicia, David Thomas, Markus Breuss, Víctor Nubla, Llorenç Barber, Hans Hassler, Jasch, Co Streiff, Hildegard Kleeb, Josep-Maria Balanyà. Des de 1995 forma part del WIM Zug (Associació de Música Improvisada a Suïssa).
____Sessió
meeting49
música ke no vol les guerres
Compromís artístic - Compromís polític
Dues estètiques, llenguatges...ben diferents. L'acústica i l'electrònica. Un encontre, que a priori, es podria imaginar com un xoc entre dues formes d'afrontar la improvisació/creació, però, en canvi, és una comunió. El directe marcat per la interacció entre el fort pianisme de Balanyà i la pulcritud als plats d'Arrizabalaga.
L'encontre d'aquests dos improvisadors, meeting 49, té com a fil conductor temàtic del seu discurs conjunt un no a la guerra. A totes les guerres. "Músika que no vol guerres". Aquest és un crit que tots hem d'assumir com a propi. I després d'escoltar el seu al·legat un sí. Un sí als encontres. Un sí a aquest encontre:"Músika que si vol encontres". |
|
