L'obra dels germans BASCHET és una manifestació de les relacions que s'estableixen entre la forma i el so. Inimaginable, inaudit, fet únic a la història de la manufactura d'instruments, els Bachet fixen en els inicis dels anys cinquanta un principi acústic original.

El 1952, en paral·lel al desenvolupament de la música concreta, els germans Baschet duen a terme una recerca empírica a partir de la lectura d'obres d'acústica realitzades en els segles precedents, realitzen els muntatges i inscriuen els sons a la seva oïda. Ells revelen el principi acústic dit de la 'vara encastada', i constaten que no s'ha fet cap mena d'experimentació emprant tiges vibrants encastades. En aquest sentit, la tija de vidre, emprada normalment en química en els laboratoris des del segle XVIII, no ha tingut mai cap aplicació a la música. Aquesta recerca fonamental condueix al sorgiment d'una nova família d' instruments (instruments amb arcs de vidre, teclats multitímbrics) que exclou el procediments elèctrics i posa de manifest una gran exigència quant a l'aspecte estètic. L'ús del metall no només com un element vibrant, sinó també com a conductor de vibracions sonores, és objete d'estudis específics fets a Alemanya i als Estats Units.

Al començament dels anys seixanta, els germans Baschet, en col·laboració amb els músics Jacques i Yvonne LASRY, esdevenen cèlebres per la producció de nombroses obres musicals per a la radio, per a pel·lícules (com Le testament d'Orphée de Cocteau) i per diversos discs d'èxit. El 1964-1965, Bernard és responsable del grup de recerca fonamental al GRM, sota la direcció de Pierre Schaeffer, amb l'encàrrec de la classificació dels sons complexos, destinada a la redacció del Traité des Objets Musicaux (Tractat del objectes musicals).

Durant la seva trajectòria creativa els Baschet han produït una cinquantena de cristalls en estreta col·laboració amb músics i compositors. Peces úniques, els cristalls, es distingeixen sobretot per la seva tesitura i pel seu tipus d'amplificació i són emprats per a concerts, representacions i gravacions (50 discs des del 1952).

El reconeixement internacional que se'ls ha atorgat és, en conseqüència, doble. D’una banda, prové de la invenció d'una nova família instrumental, anomenada Estructures Sonores; de l'altre cantó, se'ls considera els pares de l'Escultura Sonora. Exposada a les galeries i als museus més prestigiosos (des del Moma al Guggenheim), la seva obra figura també en nombroses coleccions públiques i privades. Explotades en múltiples dimensions, les seves descobertes han conduït de forma més particular a la creació del 'cristall BASCHET', darrer instrument acústic inventat després del saxòfon (1840-1846), eina que ha permès l'elaboració d'un conjunt d'instruments dedicats a desvetllar sons.

MITEODORA
"... del més enllà”
Concert amb Estructures Sonores Baschet.

ECTONITS