Marcel.lí Antúnez Roca (Moià,1959)

És internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions robòtiques. Va ser fundador de La Fura dels Baus, col·lectiu del que formà part com a coordinador artístic, músic i actuant des de 1979 fins 1989, amb aquest grup va presentar les macro-performances ACCIONS (1984), SUZ/O/SUZ (1985) i TIER MON (1988). Als noranta combina conceptes amb Parazitebots (Robots de control corporal), Sistematurgy (narració interactiva amb ordinadors) i Dreskeleton (interfície corporal en forma de vestit exoesquelètic). El seu treball tracta diferents temes com la utilització de materials biològics a la robòtica en Joan l’Home de Carn (1992), el control telemàtic per part de l’espectador d’un cos aliè a la performance EPIZOO (1994); l’expansió del moviment corporal amb dreskeletons utilitzades a les performances AFASIA (1998) i POL (2002); la coreografía involuntària amb el parazitebot RÉQUIEM (1999) i les transformacions microbiològiques a RINODIGESTIÓ (1987) i AGAR (1999). En l’actualitat està treballant en l’obra d’art espacial TRANSPERMIA.

A meitat dels anys noranta la seva performance EPIZOO va causar un gran estrèpit a l’escena artística internacional. Per primera vegada l’acció corporal del performer era sota el control de l’espectador. Per mitjà d’un videojoc el públic interactua amb el parazitebot que vesteix Antúnez, movent les natges, els pectorals, la boca, el nas i les orelles. L’obra proposa una paradoxa on conviuen la inert virtualitat digital i la vulnerabilitat física.

Des dels anys vuitanta el treball d’Antúnez s’ha caracteritzat per la preocupació de com i on els desitjos dels homes es produeixen. Primer des de la performance tribal del col.lectiu La Fura dels Baus i més tard en solitari.
Aquesta preocupació s’ha anat traslladant progressivament cap a un tipus d’obres que proposen sistemes complexes i que sovint es converteixen en híbrids sense categoria. Aquest és un dels motius, pels que Marcel·lí Antúnez Roca és un artista de difícil classificació. La incorporació i transgressió d’elements científics i tecnològics des d’inicis dels anys noranta, i la seva interpretació per mitjà de dispositius únics i particulars donen a l’obra d’aquest artista una renovada cosmogonia, càlida, crua i irònica, sobre temes tan clàssics con l’afecte, la identitat, l’escatologia, o la mort. Elements que prenen en la seva obra una dimensió irònica i humana que provoquen una espontània reacció de l’espectador.

El treball d’Antúnez s’ha presentat a espais internacionals com La Fundación Telefónica de Madrid, al P.A.C. de Milano, al Lieu Unique de Nantes, a l’I.C.A. de Londres, al SOU Kapelica Ljubljana, a Cena Contemporánea de Rio de Janeiro, al MACBA de Barcelona i al DOM Cultural Center Moscú. Les seves performances als Festivals Internacionals EMAF Osnabruc Alemanya, Muu Media Festival Helsinki, Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal, DEAF Rotterdam, Spiel.Art Munic, Ars Electronica de Linz o al Performing Arts de Seúl Corea, entre altres.

El treball d’ Antúnez està representat a les següents publicacions IL Corpo Postorganico de Teresa Macrì publicat per Costa&Nolan Milano, Body Art And Performance de Lea Vergine publicat per Skira London, Marcel.lí Antúnez Roca performances, Objectes i Dibuixos de Claudia Giannetti publicat per MECAD Barcelona, el catàleg Epifania publicat per Fundación Telefónica, Madrid, i El Cuerpo es el sueño de la razón y la inspiración una serpiente enfurecida. Marcel·lí Antúnez: Cara y Contracara de Pere Salabert, 2009 entre altres.

Antúnez ha rebut els següents premis i distincions: Primer premi al Festival Etrange Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal 1999, Premio Max al nou Teatre Espanya 2001, Premi FAD 2001 Barcelona i ha estat Menció d’Honor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona a l’apartat multimèdia al 2004.

Website: www.marceliantunez.com

___Sessió

Lecture SISTEMATURGIA de Marcel·lí Antúnez Roca.
Recorregut per la carrera artística del Marcel·lí

Antúnez Roca planteja un breu recorregut per la seva trajectoria de més de 30 anys des del punt de vista metodològic, històric i formal que ens portarà fins la Sistematurgia, neologisme creat per ell mateix que significa literalment dramatúrgia de sistemes computacionals. La sessió incideix especialment en aspectes teòrics d’aquest procés a través d’una teoria performativa oberta en evolució constant. Per això veurem abundants mostres videogràfiques de la seva obra, alguns interactius i múltiples diagrames.