|
Marcel.lí
Antúnez Roca (Moià,1959) És
internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per
les seves instal·lacions robòtiques. Va ser fundador de La Fura
dels Baus, col·lectiu del que formà part com a coordinador artístic,
músic i actuant des de 1979 fins 1989, amb aquest grup va presentar les
macro-performances ACCIONS (1984), SUZ/O/SUZ (1985) i TIER MON (1988). Als noranta
combina conceptes amb Parazitebots (Robots de control corporal), Sistematurgy
(narració interactiva amb ordinadors) i Dreskeleton (interfície
corporal en forma de vestit exoesquelètic). El seu treball tracta diferents
temes com la utilització de materials biològics a la robòtica
en Joan lHome de Carn (1992), el control telemàtic per part de lespectador
dun cos aliè a la performance EPIZOO (1994); lexpansió
del moviment corporal amb dreskeletons utilitzades a les performances AFASIA (1998)
i POL (2002); la coreografía involuntària amb el parazitebot RÉQUIEM
(1999) i les transformacions microbiològiques a RINODIGESTIÓ (1987)
i AGAR (1999). En lactualitat està treballant en lobra dart
espacial TRANSPERMIA. A
meitat dels anys noranta la seva performance EPIZOO va causar un gran estrèpit
a lescena artística internacional. Per primera vegada lacció
corporal del performer era sota el control de lespectador. Per mitjà
dun videojoc el públic interactua amb el parazitebot que vesteix
Antúnez, movent les natges, els pectorals, la boca, el nas i les orelles.
Lobra proposa una paradoxa on conviuen la inert virtualitat digital i la
vulnerabilitat física. Des
dels anys vuitanta el treball dAntúnez sha caracteritzat per
la preocupació de com i on els desitjos dels homes es produeixen. Primer
des de la performance tribal del col.lectiu La Fura dels Baus i més tard
en solitari. Aquesta preocupació sha anat traslladant progressivament
cap a un tipus dobres que proposen sistemes complexes i que sovint es converteixen
en híbrids sense categoria. Aquest és un dels motius, pels que Marcel·lí
Antúnez Roca és un artista de difícil classificació.
La incorporació i transgressió delements científics
i tecnològics des dinicis dels anys noranta, i la seva interpretació
per mitjà de dispositius únics i particulars donen a lobra
daquest artista una renovada cosmogonia, càlida, crua i irònica,
sobre temes tan clàssics con lafecte, la identitat, lescatologia,
o la mort. Elements que prenen en la seva obra una dimensió irònica
i humana que provoquen una espontània reacció de lespectador. El
treball dAntúnez sha presentat a espais internacionals com
La Fundación Telefónica de Madrid, al P.A.C. de Milano, al Lieu
Unique de Nantes, a lI.C.A. de Londres, al SOU Kapelica Ljubljana, a Cena
Contemporánea de Rio de Janeiro, al MACBA de Barcelona i al DOM Cultural
Center Moscú. Les seves performances als Festivals Internacionals EMAF
Osnabruc Alemanya, Muu Media Festival Helsinki, Noveaux Cinéma Noveaux
Médias Montreal, DEAF Rotterdam, Spiel.Art Munic, Ars Electronica de Linz
o al Performing Arts de Seúl Corea, entre altres. El
treball d Antúnez està representat a les següents publicacions
IL Corpo Postorganico de Teresa Macrì publicat per Costa&Nolan Milano,
Body Art And Performance de Lea Vergine publicat per Skira London, Marcel.lí
Antúnez Roca performances, Objectes i Dibuixos de Claudia Giannetti publicat
per MECAD Barcelona, el catàleg Epifania publicat per Fundación
Telefónica, Madrid, i El Cuerpo es el sueño de la razón y
la inspiración una serpiente enfurecida. Marcel·lí Antúnez:
Cara y Contracara de Pere Salabert, 2009 entre altres. Antúnez
ha rebut els següents premis i distincions: Primer premi al Festival Etrange
Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal
1999, Premio Max al nou Teatre Espanya 2001, Premi FAD 2001 Barcelona i ha estat
Menció dHonor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona
a lapartat multimèdia al 2004. Website:
www.marceliantunez.com ___Sessió Lecture
SISTEMATURGIA de Marcel·lí Antúnez Roca. Recorregut per
la carrera artística del Marcel·lí Antúnez
Roca planteja un breu recorregut per la seva trajectoria de més de 30 anys
des del punt de vista metodològic, històric i formal que ens portarà
fins la Sistematurgia, neologisme creat per ell mateix que significa literalment
dramatúrgia de sistemes computacionals. La sessió incideix especialment
en aspectes teòrics daquest procés a través duna
teoria performativa oberta en evolució constant. Per això veurem
abundants mostres videogràfiques de la seva obra, alguns interactius i
múltiples diagrames. |