::::::::: 2005 :::::::::

:::::::: _nitsdigitals abril_maig 2005
Jazz Cava. Rambla dels Montcada, 08500 Vic, Barcelona

Rosa Sánchez
Artista multidisciplinar y multimedia, performer y coreógrafa. Funda Kónic thtr en 1985, siendo desde entonces su directora artística.

Alain Baumann
Músico, artista multimedia e investigador de nuevos sistemas para producir sonido. Es el responsable del desarrollo de los sistemas interactivos utilizados en los proyectos de Kónic thtr.

Rosa Sánchez + Alain Baumann son los impulsores de la línea conceptual, creativa y tecnológica de Kónic Thtr. Comienzan su colaboración en 1990 bajo este nombre. El resultado toma forma en diversos proyectos de instalación y performance que marcarán el proceso de este sello. Se han dedicado a la creación de proyectos artísticos que incorporan sistemas de tiempo real. Proyectos expositivos y escénicos que implican en su realización tecnologías interactivas, lenguajes audiovisuales y multimedia, música, performance y/o danza. La prensa especializada reconoce a Kónic thtr como un colectivo pionero en la presentación de instalaciones y performance intermedia en la escena internacional. Paralelamente a los procesos de creación, Kónic thtr ha desarrollado otros ejes de intervención: la investigación y la formación.
- Investigación en el desarrollo de interficies tangibles y aplicaciones de software de autor para facilitar al público y/o los actores la comunicación con la información digital en proyectos interactivos.
- Formación de jóvenes artistas en el uso de estas técnicas.

SESSIÓ:
__ La mirada táctil.

+ info [ http://www.koniclab.info ]  

Poemes d'Albert Roig. Música de krishoo Monthieux (percussió i música electrònica) i de Marc Egea (viola de roda). Vídeos de Dionís Escorsa.

L'espectacle Salvatge cor testimonia com s'està deixant enrere aquella incomunicació entre artistes, poetes, músics i gent de la dansa i del teatre. Primer van ser els poetes qui abandonaren els seus escriptoris per a buscar al públic recitant en festivals i sales nocturnes. A la paraula es va unir la música, després l'art i més tard el teatre i la dansa.
Albert Roig obre un treball que l'allunya de la paraula escrita, fermada, i l'apropa al directe de la paraula alliberada davant el públic. Els seus poemes també es transformen: la natura cedeix espai als poemes urbans,
als elements humans. El diu que són "més narratius". Un treball de cara al públic, el d'Albert Roig, però una part més de la reescriptura dels poemes.


Albert Roig (Tortosa 1959) en un recull de cinquanta poemes, Córrer la taronja. 1979-2001 (Ed. 62/Empúries), ha enllestit vint anys de dedicació a la poesia (premis Ausiàs March 1989, Carles Riba 1993 i Miquel de Palol 1998). L'estiu de les paparres o la societat secreta dels poetes i El gos del poeta (Empúries) aplega els seus articles (i libels) anteriors a la dècada dels noranta a Diari de Barcelona, Avui i la revista Lletra de Canvi. L'any 1999 publica l'assaig Creació del poema (Proa. Premi de
recerca de la Fundació Enciclopèdia Catalana 1992) i enguany ha aparegut
I pelava la taronja amb les dents. Ars amandi (Ed.62/Empúries). Entre 1986
i 1988 va codirigir amb Leonardo Escoda la revista d'arts i lletres T(D) i va editar i prologar set antologies de poesia catalana i d'escrits sobre les Terres de l'Ebre. És coguionista amb Aurora Corimina del curtmetratge Romàntic (Productora La Teco. Premi de la Generalitat 1989) interpretat
per Rosa Maria Sardà i Carles Santos. Els seus escrits acompanyen catàlegs de
pintors i fotògrafs com Perejaume, Zush, Manel Esclusa, Rafael Vargas. Joan Carles Martínez ha musicat i enregistrat poemes seus i de Xavier Lloveras sota el títol Do del poema. Ha traduït amb Patrícia Manresa Ní-Ríordáin els poemes de maduresa de W. B. Yeats, L'espasa i la torre (Ed. 62 / Empúries, en premsa). Enguany ha estrenat amb la cantant Taize i el músic Edu Tupi, brasilers, l'espectacle E descascava a laranja com os dentes/I pelava la taronja amb les dents.

Krishoo Monthieux (París 1958). El 1991 funda FFF( rock funk), contracte amb Sony i entre 1991 i 2001 realitza vàries gires mundials. Grava quatre CDs. amb FFF. " Blast Culture " (gravat a NYC & produït per Bill Laswell. El seu primer video clip és realizat per Spike Lee.), " Free for ever"
gravat a Londres i produït per Marc Wallis, Sonor & zildjan), l'àlbum live " Vivants " (gravat al festival Eurockéennes de Belfort) i " FFF 4 ". El tercer àlbum de FFF gravat a París va ser guardonat a la revista Victoires de la musique com el millor espectacle en directe de l'any1996. Realitza "Ladja" amb son germà Christophe Monthieux (Island records). El 1998 crea amb Christian Lechevretel el grupo Liquid i editen dos àlbums: "Esto no es un laberinto " (Home Line Music / Logistic records) i "Liquid"
i fan la música de la pel·lícula de Michel Blanc " Embrassez qui vous voudrez ", produïda per UGC. Col·labora amb Steeve Shan a "Rencontres live project " a Bèlgica i a Espanya amb Suzo Sainz i Tino Digeraldo en la grabació de l'àlbum " Q ". L'estiu de 2002 fa una gira de festivals europeus amb Yanis Odua ( Raggamuffin). Enguany ha fet la música dels darrers espectacles d'Albert Vidal, estrenat TNC, i de Mudances, la
companyia que dirigeix Àngels Margarit, fet per al Fòrum de les Cultures de Barcelona.

Marc Egea (Barcelona 1973). Llicenciat en filosofia per la Universitat Central de Barcelona. A partir de 1996 s'especialitza en la viola de roda i realitza diversos cursos amb mestres diversos com Pilles Chabenat,
Valentin Clastrier i Pascal Lefeuvre. Col·labora en enregistraments de diverses
formacions i artistes del món de la música tradicional, ètnica i experimental. Fou membre fundador de diverses formacions de música tradicional, de riproposta o experimental, com Músics de Safeu, Suara, Màrmara, Els Cigalons. Com a músic solista ha enregistrat dos CD's D'aquí, d'allà i de més enllà (TECNOSAGA, 2002) i Melanocetus (inèdit, 2003) i el CD Les ratlles del món (AUDIOVISUALS DE SARRIÀ, 2003), amb el rapsoda Francesc Ten. És compositor de les músiques per a l'espectacle Sonets de Shakespeare per a viola de roda, actor i actriu (estrenat l'abril del 2004) i de les músiques per a l'espectacle Amarduele del ballarí Alexis Eupierre. Actualment, a més del seu espectacle propi com a solista, forma part de El Pont d'Arcalís, del quartet de violes de roda Symphonia Quartet, dirigit per Pascal Lefeuvre, forma duet amb l'acordionista Cati Plana i col·labora en la macro formació Els ministrils del camí ral. Ha estat membre resident del Festival LEM de músiques contemporànies, el director del qual, Víctor Nubla, li confià una composició per a la Banda Municipal de Barcelona estrenada el 31 d'octubre del 2003).


Dionís Escorsa O'callaghan (Tortosa 1970). Viu i treballa entre Barcelona i Berlín. A més de l'escenografia de Salvatge cor (Teatro Artenbrut de Barcelona) ha realitzat vidoescenografies per als espectacles de dansa-teatre Como casas (estrenat al Festival internacional de teatre de Sitges 2004) i per a Vacance (Festival internacional de Teatre de Sitges 2003) i per a Noves veus, nous poetes de Lurdes Barba, Xavier Albertí i Albert Roig (Festival de Teatre Grec 1997. Mercat de sant Agustí de Barcelona). Participa amb videoinstal·lacions al Festival Loop 2003 (Galeria Pari&Dispari de Barcelona), a la Biennal d'Arte contemporanea di Porto Ercole (Monte Argentario, Roma), al Festival Internacional de Teatre al carrer de Tàrrega, a la Triennal Barcelona Art Report (Ex-Parc d'atraccions de Montjüich, Barcelona), al Festival internacional de Teatre Visual de Barcelona 2000, a La ciutat de les paraules 2000 (Centre de Cultura contemporània de Barcelona.C.C.C.B.), Proyecto Espacio público Puerta de Atocha 1998. 2on Premi (Galeria Salvador Díaz de Madrid). Ha mostrat altres videoinstal·lacions a la Galeria Claramunt, a Abaixadors 10, a Stradle Barcelona i a New Art. Hotel Sants 1998 (Galeria Senda) de Barcelona. I en les exposicions col·lectives de Quorum, la Capella de Barcelona, d'Art Forum de Berlín, FIAC de Paris, Pilastro di Bonavigo de Verona, Arte Fiera de Bologna, Biennal de Cerveira (Portugal) i Fundacion LuisSeoane, A Coruña, i Arco 1998 amb la Galeria Salvador Diaz de Madrid. Dionís Escorsa comença interessat amb la pintura i el dibuix figuratius. L'any 1995 exposa els seus retrats a la Galeria Jordi Barnadas de Barcelona i el 1996 torna a Tortosa per pintar el riu Ebre, Al Delta (Galeria Jordi Barnadas de Barcelona). De seguida s'interessa i treballa en filmacions en Super 8 i en video. Les seves principals exposicions individuals són El poeta quan calla (Galeria Travesia 4. Madrid 2004), L'escarceller (Espai 4. Casal Solleric. Palma de Mallorca 2003), Robatori (Galeria Engler&Piper de Berlín 2002) i El cap al terra (Galeria Senda de Barcelona 1999).

Un cicle cosit amb el fil conductor de l’expressió digitalitzada, preocupat per mostrar les interfícies dels creadors del moment. Interactivitat artística, manipulació sonora, anàlisi periodística, cinema digital, fungibilitat poètica, disseny literari. Amb l’exigència imperativa de trobar camins d’expressió que desgastin qualsevol estabilitat.

_nitsdigitals 2005  Jazz Cava |
Jazz Cava., Rambla dels Montcada, 08500 Vic, Barcelona t. 938892505
horari de les sessions: 10:30 de la nit      

Amb la Subvenció de:
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a l'Exhibició, difusió i divulgació de produccions culturals 2005.

Col.labora:
 

Amb el suport: